PROPOSTA:

visioneu **aquest vídeo de Richard Stallman** per comentar entre tots les idees que expressa.
external image bot_tornar.png

RESPOSTA
Jordi B
Jordi B

Re: Programari lliure, societat lliure
per Jorge Bermúdez Martos - dilluns, 2 gener 2012, 18:43

Al nostre país, l’educació passa avui dia per un moment legislatiu molt gratificant, si més no a nivell teòric. I dic això perquè la LEC té un clar posicionament a favor de l’escola inclusiva, on tots els alumnes haurien de gaudir de les mateixes oportunitats d’aprenentatge independentment de les seves característiques individuals, i on els centres escolars han d’adaptar les seves instal.lacions i recursos a les necessitats dels alumnes per garantir la plena participació de tots ells en la vida escolar.
Aquesta idea d’inclusivitat, recolzada per molt per il•lustres professionals de l’educació com el doctor Climent Giné (La educación inclusiva,2009), inclou també els recursos TIC que fa servir l’escola, i més concretament el software educatiu i de gestió que els alumnes fan servir a les aules. Per tant, donat que l’escola prepara els alumnes per viure de manera autònoma i competent a la societat, no és coherent, tal i com diu Richar Stallman, educar els infants amb unes eines que no són gratuïtes i que, per tant, no estan a l’abast de tothom.
Un mestre d’educació primària, per exemple, pot fer un treball col.laboratiu de molta qualitat pedagògica i que engresqui els alumnes en un procés didàctic actiu i motivador. Com a treball conclusiu, els diferents grups d’alumnes poden fer una presentació de diapositives que després penjaran a la web de manera pública per compartir el coneixement amb altres companys de l’escola, amb la família i, àdhuc, amb altres escoles. Fins aquí està molt bé. Ara bé, si l’escola fa servir aplicacions de pagament per fer la presentació (m’estalvio el nom d’una que tots coneixem...), els alumnes estaran aprenent l’ús d’eines a les quals, possiblement, només tindran accés a la seva vida quotidiana si les poden pagar, o encara pitjor, si les poden aconseguir de manera no legal. La primera opció crea una diferència que, com diu R. Stallman, priva les persones de ser lliures. La segona opció recolza una societat amb un sentit ètic arran de terra.
En altre ordre de coses, penso que cal impregnar els alumnes d’un sentit solidari i participatiu a l’hora de compartir el coneixement. Estem a la societat de la informació i la comunicació on, com diu Francesco Tonnuci, tots sabem més que un de sol. Cal que els nostres alumnes vulguin compartir el seu coneixement, s’hi sentin còmodes fent-ho, perquè d’aquesta manera la societat futura serà realment més democràtica i més solidària en tots els sentits. Per això penso que, de les diferents raons que dóna Richar Stallman per fer servir el software lliure, la més important de totes és el fet d’educar en valors, no només en continguts i procediments.
Tot i així, entenc que en els temps que vivim es pugui fer servir l’excusa de la reducció de costos en l’adquisició de recursos per justificar l’ús del software lliure als centres educatius, però crec que aquest és més un motiu polític vers la sostenibilitat que no pas un argument educatiu, que és el que ens hauria de preocupar en major grau als mestres.
Actualment treballo a una escola que fa servir programari lliure i també de pagament, com a la majoria d’escoles, una situació que presenta una certa resistència al canvi per part de molts companys que no volen aprendre el funcionament de noves aplicacions. Penso que a mesura que millori la competència digital dels docents, el canvi a les escoles del programari privatiu de tota la vida al programari lliure serà més fàcil.
Finalment, m’agradaria puntualitzar una diferència conceptual que R. Stallman no comenta i que pot crear confusió: crec que una cosa és el software lliure, i una altra diferent (encara que sovint relacionada) és el software gratuït. Per ser un software lliure ha de tenir el codi de programació obert (que els usuaris el puguin veure), i sí que és veritat que bona part del software gratuït que trobem a la xarxa té el codi obert, però no tot.
Jordi Bermúdez